Murtra Edicions  
  artist
  Close window
 

Altaio

altaio

altaio

altaio

Vicenç Altaió

Vicenç Altaió  born in Santa Perpétua, Barcelona, 1954  and live in Barcelona

   

Prints projects made in our workshop

The last individual Activities

Assagista, crític d'art, editor, articulista d'opinió, traductor teatral i traficant d'idees. A l'aguait de les oscil•lacions estètiques de l'avantguardisme en les lletres i les arts i de les aportacions cabdals en el pensament crític i en les ciències, ha anat construint una obra literària i assagista ben personal, tothora que s'ha significat per endegar diverses iniciatives editorials de caràcter innovador i exposicions d'art, de vocació interdisciplinària.

En POESIA ha publicat “La poesia, és a dir la follia” (1975), “Sempre som afany” (1979), “Correspondències com conspiracions” (1980), "Biathànatos o l’elogi del suïcidi" (1982) i els llibres d’artista i plaquetes "La dona és Mallarmé" (1982), “Père-Lachaise” (1982), "Groc, el ventríloc, o la indigestió de la veu" (1984), “La llengua suspesa” (1986), “Àfrica” (1989), “Amor latent: ella era ell” (1990), “Amour latent” (1990), “La descoberta” (1991), “L’art pot morir” (1993), “Europa” (1994) “Aqua et tempus” (1996) , “Incendis” (1999) i “Idea, sentit, qüestió, actitud, teoria” (2001). És autor, amb J. M. Sala-Valldaura, de l’estudi i antologia "Les darreres tendències de la poesia catalana" (1980).

En PROSA ha publicat "Tràfic d'idees" (1986), “Porta d’aigua” (1989), “L’escriptura sense llançadora” (1997), “La Desconeguda” (1997), “La dificultat” (1999), “Desglossari d’un avantguardista” (2000), “Els germans” (2002), així com nombrosos escrits de literatura artística.

Ha tingut cura, entre d'altres, d’ EXPOSICIONS D’ART: la programació de l'espai 10 de la Fundació Joan Miró (1982-83, 85-86, 86-87), de "Bèstia!" (Palau Marc, 1984), "Extra" (Palau Robert, 1987), "To be or not to be" (Centre d'Art Santa Mònica, 1990), Jaar, “Hágase la luz” (Centre d’art Santa Mònica, 1998), “La imatge de l’altre” (Barcelona 2004-Fòrum Universal de les Cultures, 1999); d’EXPOSICIONS TECNOCIENTÍFIQUES i culturals: "In Vitro" (Fundació Joan Miró, 1992), i “Homo ecologicus” (Fundació Joan Miró, 1996); d’exposicions d’investigació sobre PATRIMONI CONTEMPORANI: “Literatures submergides”, “AlterMúsiques natives”, “Fora de camp. Set itineraris sobre l’audiovisual català” i “Gràfiques ocultes”; i d’EXPOSICIONS SOBRE ESCRIPTORS: "J.V.Foix, investigador en poesia i amic de les arts" (Fundació la Caixa 1994), “Josep Pla, la diabòlica mania d’escriure” (Palau Moja, 1997), “Josep Pla i els homenots artistes” (Fundació la Caixa, 1997), “El món de Joan Perucho. L’art de tancar els ulls” (Centre d’art Santa Mònica, 1998), “Josep Palau i Fabre, l’alquimista” (Centre d’art Santa Mònica, 2000) i “Joan Brossa o la revolta poètica” (Fundació Joan Miró, 2001).

TRADUCCIÓNS, amb P. Gifreu, en teatre, “Oh, els bons dies” de Beckett (1984: Teatre Regina i Teatre Lliure), “La senyora de Sade” de Mishima (1986: Teatre LLiure), “Tot assajant Don Juan”, de Jouvé (1993: Teatre Poliorama), “Carta als actors” de Novarina (1993:Teatre Lliure), i, en poesia, “Elogi de la indiferència” de Sautreau (1982) i “Esmotxat” de Dupin (1994).

És autor dels TEXTS PARATEATRALS “Sr. Picasso. Montcada. Barcelona” (1982: Teatre la Gàbia) i “Cafè Dau al set” (1998: Teatre Malic), i dels poemes radiofònics “Santa Innocència” (1991: RNE-2 ) i “Santa del Moviment Perpetu” (1992: RNE-2).

REVISTES D’AVANTGUARDA. Ha creat i dirigit la revista de poesia "Tarotdequinze" (1972-75), la col•lecció "Cristalls" (1975-78), les metàfores objectuals "Èczema" (1978-84), la revista multilingüe d'art "Àrtics" (1985-90) i “Cave Canis" (1995-1999).

Va ser COMISSARI de l’Any Miró (1993) i coordinador general de l’Any Pla (1997).

Dirigeix el centre KRTU (cultura, recerca, tecnologia, universals).

Ha estat ASSESSOR CULTURAL de diverses institucions (Fonds Regional d’Art Contemporain Langued’oc-Roussillon i FRAC Midi-Pyrénees, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Fundació “la Caixa”, Centre d’Art Santa Mònica) i ha format part del consell editorial de diverses revistes.

Ha rebut el Premi Sebastià Gasch de l’Ajuntament de Barcelona (1982), el Premi Espais a la crítica d’art (1990), el Premi ACCA de la crítica d’art (1987 i 1990-91) i el Premi de Projecció Internacional Ciutat de Barcelona (1993).

Té en curs de publicació “Un sereno en el cementiri de l’art” i “La consola de Cadaqués” dins la sèrie “Trafic d’idees”, i és l’editor de Anolecrab.
 


Portfolio poems L'art pot morir

Altaio

 

 

Altaio

 

Portfolio  poems Incendis

altaio

 

la cotilla

 

construccio

 

instrumens

 

instrumens

 

interferencies