Exposiciones

Volver

La imatge I el text

Durant molts d’anys el gravat calcogràfic va anar lligat a la il.lustració de llibres; el gravat era utilitzat per artesans gravadors com el medi de reproducció i difusió d’imatges més fidel, íntimament associat a la impremta.      

El gravat i la impremta

A partir de la invenció de la fotografia i conseqüentment del fotogravat, el gravat i la impremta van seguir camins diversos. La impremta es va convertir en una activitat industrial.  

La comunió entre imatge i text

En l’actualitat el gravat calcogràfic està reservat a la producció artística amb edicions limitades i, com enyorant un passat comú, a la producció de llibres de bibliòfil i carpetes de gravats acompanyats de textos.

La idea

El tema que vam proposar aquest curs als nostres alumnes va ser precisament aquest: realitzar un gravat relacionat amb un text. A priori les úniques premises eren les següents: les tècniques calcogràfiques podien ser de lliure elecció, el format havia de ser igual per a tothom i els textos havien d’estar impresos en gravat calcogràfic.

Es va elaborar una carpeta en comú que contenia el projecte individual de cada alumne. I es van imprimir tants exemplars com a participants.

En aquesta proposta es complien diverses fites:  l’elecció per part de l’artista del text més adient a la seva obra; la realització dels gravats (un per la imatge i un pel text); el treball en comú; i per últim la impressió d’un nombre determinat d’exemplars.  

La dificultat

Pels artistes participants s’obria un gran ventall de possibilitats molt variat i ric en recursos, alhora que aterrador pel fet d’haver d’escollir. Primer, cadascú va haver de triar un tema particular. Un cop pensat aquest tema l’artista passa a la creació de la imatge; o també es pot donar a l’inrevès, a partir de la imatge es pensa quin  text pot ser l’adient.

El text

Respecte el text que acompanyarà la imatge, aquest pot ser d’un autor proper o llunyà;  l’idioma pot ser l’original, una traducció o ambdós; el tipus de lletra, manuscrit o amb lletra d’impremta (Times, Helvetica, Garamond, Futura, etc.); el tamany de la lletra; l’espai que ocupa el text dins la pàgina; i decidir si el text pren tot el protagonisme o és un element secundari. Seguidament es procedeix a realitzar un fotogravat del text a la planxa.

La imatge

L’artista s’enfronta als mateixos dubtes però aquesta vegada més íntims, ja que es tracta de   la creació d’una imatge; és la seva pròpia obra.  Les possibilitats són infinites, el nostre temps no. Cal escollir una altra vegada: el tipus de planxa (de coure o de fusta); la tècnica, que pot ser directa (puntaseca, additiva i carborundum) o indirecta (aiguafort, aiguatinta, sucre, etc.); utilitzar una sola tinta o vàries; de color o en tinta negra; el nombre de planxes necessàries per a realitzar la imatge; el format, que serà a una sola cara, dues, etc

Després d’un munt d’assajos, rectificacions, dubtes i conflictes, l’artista i l’obra van trobant el seu camí.

La carpeta

La última cosa per resoldre, en aquest cas en comú, és la presentació i el títol genèric de l’obra.

La darrera dificultat que troba l’artista és realitzar la impressió de 17 estampes iguals. Donat el caràcter creatiu i no conservador dels artistes, aquest fet representa un veritable esforç, tant per la part tècnica com emocional. És el gran repte d’aquest curs.

Jordi Rosés