a
“a la poupée”
entintat d’una planxa a varis colors fent servir una petita bola de gasa Anomenada “monyeca” .

acerar
bany electrolític que recobreix una planxa de coure de ferro, níquel, per endurir la superfície i poder prolongar el tiratge

ácid o mordent
solucions àcides que s’utilitzen per menjar el metall de les planxes els mes utilitzats  son el àcid nítric, el clorur fèrric i el àcid clorhídric

aiguada
Veure “Lavis”

aiguafort
consisteix en dibuixar ratllant amb un punxó sobre una planxa metàl·lica recoberta de vernís, deixant al descobert el metall que desprès es menjarà l’àcid

aiguafort en relleu
la mateixa tècnica que l’anterior però alhora d’estampar s’entinta només la superfície de la planxa amb un rodet.

aiguatinta
conjunt de tècniques indirectes usades per mossegar la planxa a través d’una base granolosa que alhora de ser estampades permet obtenir trames no lineals i treballar amb mitjos tons

asfalt
també denominat betum de Judea, serveix com a component de vernissos per gravar i com a base per fer aiguatintes

assecant
paper gruixut elaborat en poca cola que serveix per alhora de premsar, assecar les estampes.

atacar , menjar, mossegar
per els gravadors consisteix en l’acció de corrosió de l’àcid sobre la planxa metàl·lica

“avant la letrre”
paraules franceses per designar a les estampes que es tiren abans de imprimir el text

▲

b
bany
submergir la planxa o el paper amb una solució liquida

barba
laterals del fulls de paper de formes irregulars

barem
instrument japonès circular amb una nansa, fabricat de escorça de bambú usat per l’estampació manual de la xilografia

berceau
instrument dentat usat per granejar a mà les planxes (usat per la tècnica del mezzotinto)

betum de Judea veure asfalt

bisell
abans d’estampar la planxa es tenen que llimar els laterals i els cantons en un angle de 45º en la finalitat de no danyar el paper ni els feltres


bistre
tinta de color terròs molt usada en gravat calcogràfic

“bon à tirer” o b.a.t.
paraules franceses per designa l’estampa de referència de l’estampador per fer el tiratge, aquesta estampa es signada per l’artista

brunyidor
petita eina manual formada per una vareta d’acer de secció ovalada. Serveix per allisar la superfícies rugoses de les planxes

burí
eina petita que consisteix en una punta d’acer de secció quadrada o romboïdal, en l’extrem oposat si encaixa un mànec. Es l'eina bàsica del gravador sobre metall que dona nom a la tècnica - gravat directa sobre la planxa -.

▲

c
calba
error molt comú produït quant es mosseguen línies molt juntes a través del vernís, aquest es trenca i deixa al descobert una solc prou ample que quant s’estampa dona tons clars per contra del negre desitjat; també es pot aprofitar con a recurs tècnic.

calcar
acció de passar un dibuix a un altre paper o planxa

calcografia
procediment de gravat que es caracteritza per l’utilització de planxes gravades en profunditat i entintades en els solcs produïts.

carborúndum
carbur de silici / producte d’us industrial com abrasiu, en gravat dona nom a una tècnica, que consisteix en enganxar aquest grans sobre la superfície de la planxa això provoca que la tinta quedi adherida entre els grans i un cop estampat dona taques molt compactes

cast-paper
procés que consisteix en estampar amb motlles, omplint de pasta de paper per obtenir estampes de uns relleus considerables

crible
tècnica antiga de gravar en relleu que consisteix en puntejar la planxa amb punxó de diversos diàmetres per aconseguir blanc. S’entinta amb rodet només la superfície

collage
resultat de intercalar un paper fi encolat, entre la planxa entintada i el paper de gravat alhora de l’estampació.

colofònia
resina de coníferes utilitzada per la tècnica de l’aiguatinta

collagraph
tècnica de impressió calcogràfica en la qual per elaborar la matriu s’utilitzen planxes de cartró, tablex, fusta aprofitant les seves qualitats de textura

comptafils
lupa petita de molts augments que el gravador l’utilitza per comprovar l’estat de les planxes (profunditat, densitat del gra )

contraprova
consisteix en un cop obtinguda l’estampa i encara estan la tinta fresca tornar-la a passar per el tòrcul d’amunt d’un paper net per tal de obtenir una imatge invertida

cubeta / petjada
empremta que deixa la planxa sobre el paper

▲

d
doble passada
consisteix en passar sense aixecar el paper de la planxa dues vegades en la finalitat de obtenir estampes molt intenses

e
échoppe
eina de gravat de secció el·líptica que al ratllar la planxa vernissada produeixen línies continues poden variar el seu gruix;  gruixut o fi

edició
sèrie d’estampes limitades i numerades obtingudes a partir de l’estampació d’una planxa. Un cop estampades es procedeix a la destrucció de la planxa

escalfa planxes
caixa metàl·lica amb unes resistències elèctriques en el seu interior que serveix per escalfa la planxa mentre l’entintem

estampa
imatge obtinguda per la impressió d’una planxa gravada

estampació calcogràfica o en buit
sistema de impressió on s’entinta només les incisions de la planxa deixant neta la superfície.

estampació “a la poupée”
Veure “a la poupée”

estampació a color
estampa que es caracteritza per haver utilitzat tintes de color fen  servir una o vàries planxes

estampació a color amb rolleus
consisteix en utilitzar diversos rodets per entintar la mateixa planxa, variant la viscositat de la tinta i la duresa dels rodets. Els seus inventors e impulsors varen ser W. Hayter i K.Reddy.

estampació amb collage
veure collage.

estampació en relleu
dintre les tècniques d'estampació d’un gravat consisteix en passar un roleu entintat sobre la superfície de la planxa, pudent estar entintada la talla o no.

estampació natural
consisteix alhora d’estampar deixar la superfície no gravada de la planxa absolutament neta.

▲

f
facsímil
reproducció d’una obra original

feltre
tela de llana teixida o premsada que s’utilitza per l’estampació calcogràfica per amortir la pressió del tòrcul sobre la planxa i per pressió fer penetrar el paper dintre els solcs o talla. 

filigrana
marca en el full de paper produïda per la menor quantitat de pasta de paper dipositat a la superfície del full

firma

firma a llapis de l’autor sobre l’estampa, en el marge dret inferior de la imatge

fotogravat
procés de gravat que consisteix en cobrir la planxa d’una emulsió fotosensible resistent a l’acció dels àcids; permet reproduir imatges produïdes mecànicament.

g
gofrat o estampat en sec
impressió sense tinta de una planxa gravada accentuant les textures i els relleus

gravat
nom comú per designar la tècnica de gravat calcogràfic que es caracteritza per l’utilització de planxes gravades en profunditat i entintades en els solcs produïts al contrari que la tipografia.

gravat a la cera
variant de les tècniques de l’aiguatinta, s’utilitza ceres per dibuixar sobre la planxa fen reserves, l’hom pot invertir aquest procediment.


h
“hors comerce “
paraules franceses per designar a les estampes que no estan a la venda, normalment l’artista les regala o fa donació

i
incisió
solc fet a la planxa

intaglio

paraula italiana per designar la incisió

Il·luminat a mà
Un cop l’estampa està impresa si dona color a la imatge pintant-la a mà amb aquarel·la, gouache o alguna altra pintura.

j  
justificació
text que acompanya l’edició d’estampes explicant els detalls tècnics , el nombre de proves,  les estampes que la composen, el taller on l’han estampada, l'editor i estampador.

.

l  
lavis
tècnica calcogràfica que consisteix en resinar la superfície de la planxa i desprès dibuixar directament amb un pinzell impregnat de mordent, aconseguint tons molt subtils

▲

m
màcula
paper de Manila que se intercala entre el paper de gravat i els feltres quant s’estampa sense marges o a sang

menjada oberta
consisteix en deixar parts de la planxa sense cap tipus de protecció per que l’àcid actuï lliurement provocant calbes, molt utilitzat per fer gofrats

manera negra o Mezzotinto
Procediment directa de gravat que consisteix en granejar totalment una planxa mitjançant un Berceau ( al estampar donaria una estampa completament negre) un cop aconseguit es dibuixa sobre la planxa aplanant les rebabes produïdes fins a obtenir els tons clars.

marca en sec
petjada sobre el paper amb el logo de l’editor, taller. S’aplica fen pressió amb unes alicates especial (motllo i contra - motllo) quan l’estampa es seca al marge inferior del paper

marge
son els laterals del paper que emmarquen el gravat

marge perdut, a sang o sense marge
es quant alhora d’estampar la planxa es mes grossa que el paper no quedant la imatge emmarcada en el paper per l’afecta de la petjada

matriu
també s’anomena a la planxa gravada

mezzotinto
Veure Manera negra

monotip
impressió d’una obra pintada sobre la planxa, el monotip es una obra única i no es pot repetir. Al no esta la planxa gravada, no queda res de la imatge sobre la planxa desprès de passar-la per el tòrcul.

mordent veure àcid

mossegada
acció del mordent sobre la planxa o matriu

▲

n
numeració
en una edició senyala el nombre d’estampes estampades;
les estampes es numeren en forma de fracció col·locat al marge esquerra de l’estampa i escrit amb llapis, el numerador correspon al número d’estampa dintre de la edició i el denominador correspon al total de l’edició. Exemple per una edició de 25 estampes, es 1/25, 2/25 successivament fins a 25/25


p
paper per gravat
paper de bona qualitat normalment elaborat a base de draps de cotó amb un gramatge alt, usualment  a partir de 250 g/m2. Pot ser industrial o fet a mà.

prova anul·lada
estampa testimoni que es realitza després que l’artista hagi anul·lat la planxa o matriu

prova d’artista o p.a.
son les estampes que corresponen a l'artista en una edició.

prova d’estat o p.e.
son les estampes que es tiren durant el procés d’elaboració de la planxa com a referència del treball realitzat

planxa
Lamina prima, polida i regular de metall, fusta o plàstic que serveix per ser gravada.

planxa anul·lada
un cop acabada l’edició la planxa es anul·lada per l’artista modificant-la o destruint-la per impossibilitar el seu ús

pedra d’Arkansas
pedra d’esmolar, molt apreciada per els burilistes.

pesa àcids
vareta de vidre buida i graduada llastrada a la part inferior, l’escala de mesura son els graus Baumé de la densitat dels líquids

petjada
marca que deixa la planxa a sobre el paper al passar-la per el tòrcul, delimitant la imatge

punta seca
eina cilíndrica d’acer molt dur que serveix per ratllar la planxa directament sense cap manipulació anterior;  també per denomina la tècnica

punta de registra
sistema de registre que consisteix en foradar totes les planxes que composen una estampa amb una broca molt fina per el menys dos dels angles i un cop estampat la primera planxa fer passar en els punts marcats del paper una agulla per tal de que coincideixi el paper amb les altres estampes

r
rebava
metall que es aixecat de la planxa al ratllar-la amb una punta. Aquest fet es característic de la tècnica de la punta seca

registre
sistema d’estampació que permet encaixar diverses planxes, estampant-les l'una rera l'altra. Utilitzant una plantilla, agulles etc.

retrossat “retroussage”
consisteix en un cop la planxa esta entintada i a punt per ser estampada es frega la superfície  amb una gasa amb la finalitat de aixecar una mica la tinta dels solcs per augmentar la densitat i riquesa de la imatge estampada

reserves
estampa realitzada quant alhora d’entintar o estampar s’intercala trossos de paper o un altre material entre la planxa i el rodet entintat o be entre la planxa i el paper d’estampar per tal de obtenir zones sense tinta.

rodet - roleu
en gravat s’utilitzen per aplicar la tinta o el vernís sobre la planxa, podent ser de cautxú, cuiro, gelatina.

“rulina” ruleta
eina de gravat que consisteix en un cilindre dentat muntat sobre un mànec, usat per fer punts d’amunt la planxa, directament o sobre el vernís.

▲

s
“suite”
paraula francesa per anomenar una sèrie d’estampes relacionades entre elles. Sèrie de gravats d’un mateix tema

sucre – aiguatinta al sucre
el gravat al sucre es una variant de l’aiguatinta, que permet el dibuix de la planxa en positiu.


t
talla
solc produït sobre la planxa

talla dolça
aquesta paraula fa referència al gravat directa sobre la planxa especialment el burí

tarlatana
tela de cotó amb après que s’utilitza per netejar la tinta sobrant de les planxes
tinta

tècniques additives
Conjunt de mètodes de gravar que consisteixen en l’utilització de planxes no metàl·liques i en les quals la imatge es realitza mitjançant la superposició de materials (al inrevés que el gravat calcogràfic) i estampa con si fos un gravat calcogràfic.

tiratge
conjunt d’estampes d’una mateixa planxa. Indicatiu del nombre d’estampes

tòrcul
premsa per l’estampació calcogràfica

trepa
lamina de acetat, coure, cartró,  tallada amb una forma determinada que alhora d’estampar es col·loca a sobre la planxa creant una reserva per tal de que deixa aquesta zona sense imprimir. També es pot utilitzar a l'inrevés.

▲

v
veladura
tinta superficial i molt subtil deixada a sobre la planxa per aconseguir un to general de fons

vernís tou
tècnica de gravat que premet aconseguir traços simulant el dibuix a llapis;  també s’utilitza per reproduir textures.

viscositat
grau de fluides d’una tinta


z
zieglerografia
Tècnica de estampar inventada per Walter Ziegler, que consisteix en dibuixar sobre un paper fi posat sobre una planxa recoberta de vernís tou. Es va canviant la planxa conforma anem canviant els colors del dibuix; així aconseguim em un sol dibuix obtenir diverses planxes amb la separació de colors.