original text  
Close window  

Partint del coure About copper plates  

 

coure

 

 

 

 

 

 

Cu
Coure
Cuivre
Copper
Cobre
Rame

 

 

 

le goût de la matière est primordial”
“La matière commande tout, je suis contre tout recherche inellectuelle, préconçue, et morte.”

Joan Miró


Le cuivre rouge est le métal le plus utilisé en gravure. Il présente en effet la résistance mécanique, la souplesse à la taille. la sensibilité à la morsure, la conductibilité: il est, en plus, amoureux de l'encre et s'essuie bien, sans conserver de traces. Tout ces qualités le rendent indispensable au "beau métier".

André Béguin

 


La planxa 


La planxa és l'element primer amb què l'artista es troba a l’hora de començar un gravat. És una làmina prima, normalment metàl·lica, plana i regular, que s'utilitza per dibuixar-hi a sobre, aplicant-hi les tècniques escollides, amb la finalitat d'aconseguir una matriu, base per a la reproducció de les imatges creades.
Des dels inicis, el coure és el metall més utilitzat i, actualment, és d’ús professional en gravat calcogràfic. Tot i això, segons les necessitats, abast, preu, escoles o tendències, s'han utilitzat també altres metalls, com el zenc, ferro, acer, llautó, or, bronze. 

El coure està considerat un metall preciós, i antigament s'utilitzava batut a mà, cosa que li donava una textura densa i fina que permetia el reciclatge de les planxes i les rectificacions  de les línies gravades, repujant-les en el revers de la planxa, utilitzant un punxó i un martell;  aquest tipus de coure és ideal per al treball amb burí.

Actualment, s'utilitza el coure anomenat industrial (encara que en aquest món global també podem trobar el batut), que és laminat en fred i se subministra per a gravat en planxes  de 1000x2000 mm, d’ 1 a 3 mm de gruix. Té una coloració d'un vermell característic, és més clar, si es coure dur ( el més recomanable d'utilitzar per a gravat), i més fosc, si es coure recuit , que és molt més tou. Es pot comprar tallat en diverses mesures i amb un acabat de superfície,  natural -tal i com surt de fàbrica -, polit com un mirall o granejat - indicat per a la tècnica del "mezzotinto"-. 

El coure dóna excel·lents resultats en totes les tècniques de gravat calcogràfic; permet gravar línies molt fines i juntes; permet una mossegada amb àcid, profunda i neta; és prou dur per aguantar el desgast mecànic i les pressions en  l'estampació; és suficientment tou per ratllar-lo i tallar-lo sense dificultat. És molt manejable i fàcil de polir; ideal per gravar amb banys electrolítics;  quan l'estampem, oxida menys les tintes de color que els altres metalls, tot i que tendeix a oxidar el  groc, el blanc i les laques. 

Els inconvenients més remarcables són: que la superfície s’oxida molt fàcilment i que la planxa es desgasta, en edicions llargues, a causa de la fricció mecànica a l’hora d'entintar, i a la pressió del tòrcul . Per evitar-ho convé fer-li un bany electrolític d'acer, níquel o cadmi, per endurir la superfície.

Abans de començar a treballar sobre la planxa, es requereix seguir una espècie de ritual que s’haurà de repetir en cada planxa nova. Els bisells es poden fer abans de gravar la planxa o després, però sempre abans de passar-la pel tòrcul. Seguidament, es bisella per suavitzar les arestes dels cantons vius de les planxes i així impedir que tallin el paper i els feltres, a causa de la pressió produïda pel tòrcul. Les eines utilitzades són les llimes, el paper esmeril i el brunyidor.

 La planxa s'ha de polir, si volem que el fons de la imatge sigui neutra / blanca; com més polida sigui la superfície, menys tinta retindrà i més neutre serà els fons; les eines utilitzades són el paper esmeril, l'aigua i els poliments líquids.  Seguidament, caldrà desengreixar la superfície de la planxa, si volem utilitzar tècniques indirectes.

 L'altre ritual que cal tenir present és la desoxidació, ja que el coure s'oxida molt fàcilment (n’hi ha prou amb tocar-lo em els dits). El procés de desoxidar s'haurà de fer sovint, abans de cada menjada i  abans de l'estampació. Això es realitza fregant la superfície amb sal de cuina i vinagre o llimona. 

El treball del coure

Es pot treballar directament sobre la planxa, fent una incisió amb un burí, ratllant-lo amb una punta d'acer, granejant la superfície amb un "berceau", rascant la superfície amb rascador, paper esmeril o carborúndum, i polint-la amb un  brunyidor, pedra de polir, carbó vegetal.

També es pot treballar la planxa indirectament, cobrint-la, prèviament, amb vernís protector,  ratllant i dibuixant amb punxó, i deixant al descobert la superfície del coure que, ajudat per l'acció corrosiva d'un mordent, formarà el dibuix. L'aiguafort, l'aiguatinta, l'aiguatinta al sucre, el vernís tou,  són algunes de les tècniques de gravat utilitzades. 

Nota:
Aquesta Mostra recull les estampes realitzades pels artistes participants al taller de gravat 2008-09.  No s'hi exposarà cap planxa de coure, tot i estar lligat a la creació de quasi totes les estampes. El llenguatge i les tècniques escollides són les pròpies del gravat calcogràfic. Les imatges han estat estampades a mà pels mateixos artistes.

Jordi Rosés

 

production

Institut Municipal d'Acció Cultural de Mataró

Concept

Jordi Rosés

Pilar Lloret

Script

Jordi Rosés

Photography

Milena Rosés

Graphic design

Jordi Alzina

curator

Gemma Tro

with the participation of

intaglio student  

Esther Aliu

Laia Aranau

Montserrat Badia

Montserrat Brugué

Montserrat Brullet

Núria Calsapeu

Anna Carbonell

Eduard Huertos

Núria Hurtado

Cristina Julián

Daniel Llin

Ramon Llinés

Margarida March

Mercè Montserrat

Aramand Nuñez

Jordi Oltra

Teresa Pera

Sergi Rabassa

M. Jesús Sánchez

Raymond Zorrilla